[CAT]
Dijous 12 de setembre
12h a la Sala d’Actes d’EINA

Lliçó inaugural:
”Sense curs”
a càrrec de Marina Garcés
Professora de filosofia a la Universidad de Zaragoza

Com començar el curs quan la realitat sembla haver perdut completament el seu curs? Actualment, normalitat i excepcionalitat es confonen i l’horitzó de les expectatives, fins i tot d’aquelles més bàsiques, que són les de la continuïtat, s’han esfondrat. En aquest estat de crisi, irromp amb força la pregunta pel sentit: per què aprendre? Per què ensenyar? Les narracions que sostenien el sentit de les pràctiques educatives s’ha trencat. No apunten enlloc. Per això, en els marcs institucionals triomfen les propostes estandaritzades y competitives. Triomfen la repetició de clichés i el cinisme. Però també per això emergeixen cada cop amb més força les apostes per experimentar amb nous marcs, nous formats i altres formes de relació amb l’aprenentatge. En aquests contextos, la pregunta pel sentit es transforma en la pregunta pel valor: quin valor té ensenyar? Què té valor del que aprenc? S’obre així la possibilitat de reprendre la potència emancipadora i compromesa de l’educació, que no és la d’ampliar les nostres competències i coneixements sinó la de fer possibles altres maneres d’apreciar la realitat. Aprendre és reaprendre a veure el món. Educar-nos és fer-nos més capaços de donar-li i de donar-nos valor lliurement. En l’educació, formal o no, es juga avui la possibilitat de redefinir el sentit de la riquesa.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza. Intermitentment col·labora també amb UOC i amb altres universitats locals i internacionals. A més, és membre de la Càtedra de Filosofia contemporània de la UB. És autora dels llibres Un mundo común (2013) i En las prisiones de lo posible (2002) així com de numeroses publicacions col·lectives, des de la revista ja desapareguda Archipiélago fins a la seva col·laboració mensual actual amb la revista cultural Nativa, o la recentment estrenada La maleta de Portbou. En el darrer any, també ha col·laborat amb el programa de televisió del C33 “Amb filosofia”. Els seus treballs es desenvolupen en la cruïlla del pensament polític i estètic contemporani. Per això, molta de la seva activitat pública s’ha desenvolupat en col·laboració amb institucions com el CCCB, el MACBA, o la UNIA-Arte y pensamiento (Sevilla), entre d’altres. Des de 2002 impulsa i coordina les activitats i publicacions del projecte col·lectiu Espai en Blanc, dedicat al pensament crític i experimental. En tots els àmbits, ja siguin acadèmics o culturals, instituïts o experimentals, el seu treball té a veure amb el pensament com un compromís, concret i situat, amb un món comú. Per això hi són centrals totes aquelles pràctiques socials que posen en un primer terme l’exigència d’autonomia i de cooperació.

[CAST]
Jueves 12 de septiembre
12h en la Sala de Actos de EINA

Conferencia inaugural:
”Sense curs”
a cargo de Marina Garcés

¿Cómo empezar el curso cuando la realidad parece haber perdido completamente su curso? Actualmente, normalidad y excepcionalidad se confunden y el horizonte de las expectativas, incluso de aquellas más básicas, que son las de la continuidad, se han derrumbado. En este estado de crisis, irrumpe con fuerza la pregunta por el sentido: ¿por qué aprender? ¿Por qué enseñar? Las narraciones que sostenían el sentido de las prácticas educativas se han roto. No apuntan a ninguna parte. Por ello, en los marcos institucionales triunfan las propuestas estandarizadas y competitivas. Triunfan la repetición de clichés y el cinismo. Pero también, por ese motivo, emergen cada vez con más fuerza las apuestas para experimentar con nuevos marcos, nuevos formatos y otras formas de relación con el aprendizaje. En estos contextos, la pregunta por el sentido se transforma en la pregunta por el valor: ¿Qué valor tiene enseñar? ¿Qué valor tiene lo que aprendo? Se abre así la posibilidad de retomar la potencia emancipadora y comprometida de la educación, que no es la de ampliar nuestras competencias y conocimientos sino la de hacer posibles otras maneras de apreciar la realidad. Aprender es reaprender a ver el mundo. Educarnos es hacernos más capaces de darle y de darnos valor libremente. En la educación, formal o no, se juega hoy la posibilidad de redefinir el sentido de la riqueza.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) es profesora titular de filosofía en la Universidad de Zaragoza. Intermitentemente colabora también con UOC y con otras universidades locales e internacionales. Además, es miembro de la Cátedra de Filosofía contemporánea de la UB. Es autora de los libros Un mundo común (2013) y En las prisiones de lo posible (2002) así como de numerosas publicaciones colectivas, desde la revista ya desaparecida Archipiélago hasta su colaboración mensual actual con la revista cultural Nativa, o la recién estrenada La maleta de Portbou. En el último año, también ha colaborado con el programa de televisión del C33 “Amb filosofia”. Sus trabajos se desarrollan en el cruce del pensamiento político y estético contemporáneo. Por eso, mucha de su actividad pública se ha desarrollado en colaboración con instituciones como el CCCB, el MACB, o la UNIA-Arte y pensamiento (Sevilla), entre otros. Desde 2002 impulsa y coordina las actividades y publicaciones del proyecto colectivo Espai en Blanc, dedicado al pensamiento crítico y experimental. En todos los ámbitos, ya sean académicos o culturales, instituidos o experimentales, su trabajo tiene que ver con el pensamiento como un compromiso, concreto y situado, con un mundo común. Por eso son centrales todas aquellas prácticas sociales que ponen en un primer término la exigencia de autonomía y de cooperación.

[ENG]
12/09/2013
12h at EINA’s hall
Inaugural Conference:
”Sense curs”
by Marina Garcés

How do we start the course when reality seems to have gone completely off course? Normality and exceptionality have become confused and the horizon of expectations, even the most basic ones, namely continuity, have been levelled. In this crisis situation, the inevitable question of meaning rears its head: why learn? Why teach? Narratives supporting education practices have been broken. They lead nowhere. Therefore, standardised and competitive proposals dominate within institutional frameworks. The repetition of clichés and cynicism have the upper hand. This is why the desire to experiment with new frameworks, new formats and other ways of connecting with learning are emerging ever more forcefully. In these contexts, the question of meaning becomes the question of value: what value has teaching? What is the value of what I’m learning? This leads to the possibility of regaining the emancipatory power and commitment of education, which is not expanding our skills and knowledge, but making other ways of appreciating reality possible. Learning means relearning how to view the world. Educating ourselves means making ourselves more able to place value on it and ourselves freely. Education, be it formal or informal, has the possibility of redefining the meaning of wealth.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) is a Tenured Lecturer in Philosophy at the University of Zaragoza. She also collaborates from time to time with the UOC and other local and international universities. She is also a member of the contemporary Philosophy Chair at the UB. She is the author of Un mundo común (2013) and En las prisiones de lo posible (2002), as well as numerous collective publications, ranging from the discontinued Archipiélago journal to her current monthly collaboration with the Nativa culture journal, and the newly-launched La maleta de Portbou. Last year, she also collaborated with the C33 TV programme “Amb filosofia”. Her work takes place at the junction of political thought and contemporary aesthetics. Consequently, much of her public work has been undertaken in collaboration with institutions, such as the CCCB, MACBA and the UNIA-Arte y Pensamiento (Seville), to name but a few. Since 2002, she has promoted and coordinated the activities and publications of the Espai en Blanc collective project, dedicated to critical and experimental thought. In every field, be it academic or cultural, institutional or experimental, her work focuses on thought as a specific and established commitment to a common world. This is why all social practices that highlight the need for autonomy and cooperation are key.