Últims dies per a visitar l’exposició

Dimarts 29 de novembre, a les 17h
Visita comentada a càrrec de Lluís Pau

Per confirmar assistència, podeu fer-ho enviant un e-mail a publicacions@eina.edu

“L’any 1970, els arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM) van projectar un edifici per a l’Escola de Disseny i Art EINA, que no es va arribar a construir.
Jo estudiava 2n curs. Era quan donaven classes pensadors de la talla de Cirici Pellicer, Carandell, Romà Gubern; artistes com Ràfols Casamada, Guinovart, Maria Girona, Grau Garriga, Sílvia Gubern, Xavier Miserachs; arquitectes com Pep Alemany, Xavier Sust, Pep Bonet, Enric Poblet, Jordi Galí; i dissenyadors com Antoni Blanc, Toni Miserachs, Amèrica Sánchez o Yves Zimmerman.
En descobrir els plànols en l’arxiu del despatx, em vaig emocionar per la contundència funcional, claredat compositiva, simplicitat geomètrica i, sobretot, per la riquesa espacial, ambiental i poètica del projecte.
És un edifi ci longitudinal de secció triangular de vidre amb un conjunt de forjats “fl otants” en el seu interior com les branques d’un arbre piramidal.
Les aules són obertes i es combinen amb múltiples espais comuns, molt habituals en l’arquitectura escolar de MBM.
Aquest projecte “no nat” ara ha servit d’excusa per fer un repàs a l’arquitectura escolar de MBM a través de 30 projectes, des de l’Institut Laboral de Sabiñánigo (’55), fi ns al recentment inaugurat Tecnocampus Universitari de Mataró, passant també per les escoles Garbí (’67), Thau (’72), Costa i Llobera (’76) o la Universitat Pompeu Fabra (’95).
Per tant, és una mirada, en format d’exposició, a una arquitectura escolar compromesa amb els reptes de la pedagogia moderna, l’escola viva i activa.
Arquitectura on l’aula cedeix part del seu protagonisme en benefi ci dels espais comuns per a intercanvis oberts a la convivència, l’educació social o les corresponsabilitats, és a dir, a una activitat productiva i social més transversal, oberta i permanent.
Arquitectura escolar com instrument d’infl uència pedagògica per estimular la coherència social.
A l’exposició d’arquitectura escolar hi hem incorporat projectes de biblioteques per les evidents vinculacions amb l’ensenyament i compartir les mateixes inquietuds que l’arquitectura escolar.
També hi ha el Making Off de les dues exposicions que s’han fet en motiu dels 60 anys de MBM i prototips d’altres projectes per a il·lustrar una petita part dels llargs processos de disseny.”

Lluís Pau / IDP
novembre de 2011

[CAT]

Exposició del 19 de novembre a l’11 de desembre de 2011, a Capellades

Per a la Fundació EINA l’exposició Maria Girona i la critica és una bona ocasió per col·laborar amb la Fundació Maria Girona – Ràfols-Casamada i mostrar el lligam que mantenen i han de seguir mantenint les dues Fundacions, enllaçades mutuament per les figures dels dos artistes pintors, fundadors alhora d’Eina, Escola de Disseny i Art i de la seva Fundació que tanta voluntat i entusiasme hi van dedicar des de la inauguració l’any 1967.

La posició ètica i estètica de Maria Girona i d’Albert Ràfols-Casamada és una referència ineludible que ens plau mantenir en el compromís nostre com a mestres i mentors del seu llegat artístic i pedagògic. Aprofitant l’avinentesa de la inauguració de l’exposició de Ràfols-Casamada al Museu Paperer de Capellades i la de Maria Girona a la seu de la Fundació de tots dos artistes, la Fundació EINA té el goig de col·laborar amb l’edició del volum Maria Girona i la crítica que recull una selecció de textos crítics apareguts sobre l’obra de Maria Girona des de 1956 amb la confiança que ajudarà a mantenir l’interès per la seva obra i la memòria i la presència dels seus noms.

Antoni Marí
President de la Fundació Eina

[CAST]

Exposición del 19 de noviembre al 11 de diciembre de 2011, en Capellades

Para la Fundació Eina la exposición Maria Girona i la crítica es una buena ocasión para colaborar con la Fundación Maria Girona – Ràfols-Casamada y mostrar el vínculo que mantienen y deben seguir manteniendo las dos Fundaciones, enlazadas mutuamente por las figuras de los dos artistas pintores, fundadores a su vez de Eina, Escola de Disseny i Art y de su Fundación que tanta voluntad y entusiasmo se dedicaron desde la inauguración en 1967.

La posición ética y estética de María Girona y de Albert Ràfols-Casamada es una referencia ineludible que nos complace mantener en nuestro compromiso como maestros y mentores de su legado artístico y pedagógico. Aprovechando la ocasión de la inauguración de la exposición de Ràfols-Casamada en el Museu Paperer de Capellades y la de María Girona en la sede de la Fundación de ambos artistas, la Fundació Eina tiene el placer de colaborar con la edición del volumen María Girona y la crítica que recoge una selección de textos críticos aparecidos sobre la obra de Maria Girona desde 1956 con la confianza que ayudará a mantener el interés por su obra y la memoria y la presencia de sus nombres.

Antoni Marí
Presidente de la Fundació Eina

[CAT]

Dijous 3 de novembre de 2011 es va inaugurar a la sala d’exposicions Eina, Espai Barra de Ferro (Barra de Ferro, 2. Barcelona 08003) una mostra que presenta els projectes realitzats per l’estudi MBM (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual y Lluís Pau) en l’àmbit de l’arquitectura per a centres docents, un àmbit en el que el treball de MBM s’ha prodigat i ha excel·lit. Són 29 projectes –25 construïts i 4 no realitzats- que permeten constatar la voluntat de plasmar en una arquitectura d’avantguarda noves formulacions pedagògiques i l’èmfasi social en la democratització del coneixement. Aquests projectes van cronològicament des l’Institut Laboral a Osca de l’any 1955  al més recent, el Tecnocampus, un centre universitari de recerca i coneixement, incubadora d’empreses i centre de convencions de l’any 2010. I abasten des de centres d’ensenyament secundari a instal·lacions universitàries, com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972), l’Escola Costa i Llobera (1976) i la rehabilitació de l’edifici Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (1995).

Entre aquests projectes s’ha posat l’accent en un avantprojecte de 1970 destinat a concebre una nova seu per a Eina, Escola de Disseny i Art (avui Centre universitari adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquesta proposta, presentada mitjançant plànols i la reproducció d’una maqueta, es va pensar com una successió de tres plantes terrassades, coberta per un prisma triangular de vidre que acollia diversos forums-aules. L’avantprojecte, mai portat a terme, constitueix un punt de trobada entre la radicalitat cultural i arquitectònica que s’expressa en un llenguatge gairebé utopista. A la mostra també es poden veure articles de la dècada dels setanta de Bohigas, Martorell, Mackay i Corredor Matheos que posen de manifest aquells plantejaments renovadors i permeten copsar la incidència social que aquests han tingut a Catalunya.

L’exposició, coherent amb la programació de la sala, es completa amb peces que mostren el making of d’alguns projectes de disseny (tamborets, jardineres, plaques de senyalització d’edificis, etc) d’aquest estudi que fan avinent d’una forma didàctica, els mètodes de concepció dels mateixos.

La inauguració va comptar amb la benvinguda a càrrec d’Oriol Pibernat, director d’Eina, intervenció del Sr. José Corredor-Matheos, escriptor i crític i intervenció de l’Hble. Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, qui al finalitzar la seva intervenció, va donar per inaugurada l’exposició.

Aquesta mostra, que es pot visitar fins el 3 de desembre de 2011,  està en relació a l’exposició inaugurada la setmana anterior al Col·legi d’Arquitectes.

[CAST]

El jueves 3 de noviembre de 2011 se inauguró en la sala de exposiciones Eina, Espao Barra de Ferro (Barra de Ferro, 2. Barcelona 08003) una muestra que presenta los proyectos realizados por el estudio MBM (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual y Lluís Pau) en el ámbito de la arquitectura para centros docentes, un ámbito en el que el trabajo de MBM se ha prodigado y ha sobresalido. Son 29 proyectos –25 construidos y 4 no realizados– que permiten constatar la voluntad de plasmar en una arquitectura de vanguardia nuevas formulaciones pedagógicas y el énfasis social en la democratización del conocimiento. Estos proyectos van cronológicamente desde el Instituto Laboral en Huesca del año 1955 el más reciente, el Tecnocampus, un centro universitario de investigación y conocimiento, incubadora de empresas y centro de convenciones del año 2010. Y abarcan desde centros de enseñanza secundaria en instalaciones universitarias, como la Escola Garbí (1962), la Escola Thau (1972), la Escola Costa i Llobera (1976) y la rehabilitación del edificio Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (1995).

Entre estos proyectos se ha puesto el acento en un anteproyecto de 1970 destinado a concebir una nueva sede para Eina, Escola de Disseny i Art (hoy Centro universitario adscrito a la Universidad Autónoma de Barcelona). Esta propuesta, presentada mediante planos y la reproducción de una maqueta, se pensó como una sucesión de tres plantas con terrazas, cubierta por un prisma triangular de cristal que albergaba varios foros-aulas. El anteproyecto, nunca llevado a cabo, constituye un punto de encuentro entre la radicalidad cultural y arquitectónica que se expresa en un lenguaje casi utopista. En la muestra también se pueden ver artículos de la década de los setenta de Bohigas, Martorell, Mackay y Corredor-Matheos que ponen de manifiesto aquellos planteamientos renovadores y permiten captar la incidencia social que estos han tenido en Catalunya.

La exposición, coherente con la programación de la sala, se completa con piezas que muestran el making of de algunos proyectos de diseño (taburetes, jardineras, placas de señalización de edificios, etc) de este estudio que hacen saber de una forma didáctica, los métodos de concepción de los mismos.

La inauguración contó con la bienvenida a cargo de Oriol Pibernat, director de Eina, la intervención del Sr. José Corredor-Matheos, escritor y crítico y la intervención del Hble. Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, quien al finalizar su intervención, dio por inaugurada la exposición.

Esta muestra, que se puede visitar hasta el 3 de diciembre de 2011, está en relación a la exposición inaugurada la semana anterior en el Colegio de Arquitectos.

[CAT]

El 8 de setembre de 2011 es va inaugurar l’exposició GATED COMMUNITIES – SCATTERED LOCALITIES, mostra de projectes de École des Beaux-Arts de Bordeaux i de Eina, Escola de Diseny i Art.

[CAST]

El 8 de septiembre de 2011 se inauguró la exposición GATED COMMUNITIES – SCATTERED LOCALITIES, muestra de proyectos de École des Beaux-Arts de Bordeaux y de Eina, Escola de Diseny i Art.

+ info

GATED COMMUNITIES – SCATTERED LOCALITIES
Student Design Show to celebrate the Design History Society Annual Conference
Design Activism and Social Change (Barcelona, 7-10 September 2011)

Thursday 8 September, 19.30h
Eina, Espai Barra de Ferro Carrer Barra de Ferro, 2 – 08003 Barcelona  
How to get there

École des Beaux-Arts de Bordeaux
GATED COMMUNITIES
Atelier Mixte
Prof. Didier Lechenne, Jeanne Quéheillard, Jean-Charles Zébo

[cat]
Partim de la hipòtesi que el disseny és una producció social complexa. Par les pràctiques suscitades i per les qüestions ètiques encarades, pertany a l’espai públic. Les recerques dutes a terme a l’Atelier Mixte fan aparèixer accions públiques formalitzades a través d’objectes, microconstruccions i signes gràfics inserits en llocs escollits. La reflexió desenvolupada en comú en el taller troba es concreten el mitjà objectual (coses produïdes), espaial (coses construïdes) i en paper (coses comunicades).
Recerca sobre les Gated Communities: aquestes residències concebudes a partir d’un principi de seguretat,de protecció i vigilància, limiten l’accés dels no-residents. Assistim a les zones urbanes i peri-urbanes a una privatització desenfrenada de l’espai públic sovint desconeguda. D’altra banda, l’ocupació del sol per l’extensió d’assentaments de zones habitades esdevé problemàtica.
A partir d’aquesta evidència, els estudiants responen amb propostes prospectives (dibuixos, maquetes …) que donen al disseny un paper actiu en la concepció de l’espai social urbà i en l’elaboració crítica d’una nova urbanitat.

[fr]
Nous partons de l’hypothèse que les design est une production sociale complexe. Par les pratiques suscitées et les questions éthiques rencontrées, il appartient à l’espace public. Les recherches engagées dans l’Atelier Mixte font apparaître des actions publiques mises en forme à travers des objets, des micros constructions et des signes graphiques insérés dans des lieux choisis. La réflexion menée en commun dans l’atelier trouve sa concrétisations selon un medium objet (choses produites), un médium space (choses construites) et un médium papier (choses communiquées).
Ces résidences conçues sur un principe sécuritaire de protection et de surveillance limitent l’accès des non-résidents. Nous assistons dans les zones urbaines et péri-urbaines à une privatisation forcenée de l’espace public souvent méconnue. Par ailleurs, l’occupation du sol par l’étalement des zones habitées, devient problématique.
À partir de ce constat, les étudiants réagissent par des propositions prospectives (dessins, maquettes…) qui donnent au design un rôle actif dans la conception de l’espace social urbain et dans l’élaboration critique d’une nouvelle urbanité.

[Eng]
We start from the hypothesis that design is a complex social production. Given the practices that have arisen and the ethical questions encountered, it belongs to the public sphere. The research undertaken at Atelier Mixte brings about public actions shaped by objects, micro constructions and graphical signs inserted in chosen places. The joint reflections made at the studio are brought to life through an object medium (produced things), a spatial medium (constructed things) and a paper medium (communicated things).
These residential areas, concieved on the principle of protective security and surveillance, limit access to non-residents. We are witnessing a forced privatisation of the public space though urban and peripheral urban zones, which often goes unnoticed. Additionally, the continuing advance of the urban sprawl is becoming problematic.
Working from this assessment, the students have reacted with prospective propositions (drawings, models… ) which confer an active role to design in the conception of urban social spaces and in the critical elaboration of a new urbanity.

Eina, Escola de Dissseny i Art
SCATTERED LOCALITIES
Disseny d’Elements d’Identitat
Prof. Elena Bartomeu, Vivian Fernàndez

Esther Aguila, Francesca Baixas, Victoire Delpierre, Pierre Florence, Cynthia Gomes, Marina Gonzàlez, Núria Isart, Eikichi Kashu, Géraldine Louvet, Thalia Lavaill, Raquel López, Sonia Martin, Daniel Moliner, Anne-Cécile Paternoster, Armelle Polette, Anna Restoy, Benjamin Rolin, Maria Rull, Marc Soler, Denis Trauchessec, Marga Uña, Alexandra Valois, Joaquim Verdú

[cat]
L’assignatura Disseny d’elements d’identitat ha proposat als estudiants la realització d’un projecte amb l’objectiu de fomentar, entre els habitants de la ciutat dispersa, el sentit de pertinença al veïnatge. En el marc d’aquesta assignatura s’entén el disseny d’identitat com una pràctica tècnica i creativa amb capacitat activa en la producció de localitat.

Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat, acull 27 urbanitzacions, que ocupen el 80% de la superfície urbanitzada del municipi. La ciutat s’ubica en un paisatge boscós mediterrani amb grans desnivells, fet que dificulta l’accés i comunicació entre urbanitzacions. A més, la tendència diferenciadora de les urbanitzacions (la parcel·lació, la proliferació de tanques i l’enclaustrament en l’àmbit familiar) actuen en detriment dels espais públics i provoca el debilitament del projecte comú de ciutat.

Per assolir l’objectiu, s’ha realitzat l’anàlisi dels elements específics de diferenciació del municipi, tant de les característiques urbanístiques com de la cultura local. Després s’ha contemplat la selecció estratègica i síntesi de valors de la diversitat cultural pròpia del municipi, hibridant-la amb elements de la cultura global propis de les ciutats compactes. Finalment, s’ha comunicat el conjunt de valors seleccionat, conformant diferents elements i sistemes d’identitat, que inclouen intervencions, programes d’ús i missatges visuals.

[fr]
Le cours Disseny d’Elements d’Identitat a proposé aux étudiants de réaliser un projet ayant pour objectif de développer, parmi les habitants de la ville dispersée, le sentiment d’appartenance au voisinage. Dans le cadre de ce sujet, la conception d’identité est entendue comme une pratique technique et créative dotée d’une capacité active en matière de production de localité.
Corbera de Llobregat, dans le Baix Llobregat, accueille 27 lotissements, qui occupent 80 % de la surface aménagée de la commune. La ville est située dans un paysage méditerranéen boisé avec de grandes dénivellations, fait qui rend difficile l’accès et la communication entre les lotissements. De plus, la tendance à différencier les lotissements (le parcellement, la prolifération de clótures et la réclusion au domaine familial) agissent au détriment des espaces publics et entraînent l’affaiblissement du projet commun de ville.
Afin d’atteindre l’objectif fixé, une analyse des éléments spécifiques de différenciation de la commune, aussi bien des caractéristiques urbanistiques que de la culture locale, a été réalisée. Ensuite, il a été étudié la sélection stratégique et la synthèse de valeurs de la diversité culturelle de la commune, en la mélangeant avec des éléments de la culture globale propre aux villes compactes. Enfin, il a été communiqué l’ensemble des valeurs sélectionnées, formant des éléments et des systèmes d’identité différents, qui comprennent des interventions, des programmes d’usage et des messages visuels.

[eng]
From de Disseny d’elements d’identitat course, students were asked to undertake a project with the aim of fostering a feeling of belonging to a neighbourhood among the inhabitants of a sprawling city. In this subject, identity design is seen as a technical and creative practice with an active ability to produce locality.
Corbera de Llobregat, in the Baix Llobregat county, includes 27 housing developments, which take up 80% of the town’s urbanised land. The city lies in a wooded Mediterranean landscape with pronounced differences in elevation, which hinders access and communication between the housing developments. In addition, the differentiating tendency of the housing developments (division into plots, proliferation of fences and people shutting themselves away in the family environment) acts against public spaces and leads to the weakening of the common city project.
To achieve the aim, an analysis was made of the specific elements of differentiation within the town, both regarding the urban characteristics and the local culture. Consideration was then made of the strategic selection and summary of values of the town’s cultural diversity, hybridising it with elements of the global culture of compact cities. Finally, the set of values selected was reported, comprising various elements and systems of identity, which include interventions, usage programmes and visual messages.

Exhibition continues from 9 to 10 September 2011 (12-14.00 & 16-20.00)