Últims dies per a visitar l’exposició

Dimarts 29 de novembre, a les 17h
Visita comentada a càrrec de Lluís Pau

Per confirmar assistència, podeu fer-ho enviant un e-mail a publicacions@eina.edu

“L’any 1970, els arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay (MBM) van projectar un edifici per a l’Escola de Disseny i Art EINA, que no es va arribar a construir.
Jo estudiava 2n curs. Era quan donaven classes pensadors de la talla de Cirici Pellicer, Carandell, Romà Gubern; artistes com Ràfols Casamada, Guinovart, Maria Girona, Grau Garriga, Sílvia Gubern, Xavier Miserachs; arquitectes com Pep Alemany, Xavier Sust, Pep Bonet, Enric Poblet, Jordi Galí; i dissenyadors com Antoni Blanc, Toni Miserachs, Amèrica Sánchez o Yves Zimmerman.
En descobrir els plànols en l’arxiu del despatx, em vaig emocionar per la contundència funcional, claredat compositiva, simplicitat geomètrica i, sobretot, per la riquesa espacial, ambiental i poètica del projecte.
És un edifi ci longitudinal de secció triangular de vidre amb un conjunt de forjats “fl otants” en el seu interior com les branques d’un arbre piramidal.
Les aules són obertes i es combinen amb múltiples espais comuns, molt habituals en l’arquitectura escolar de MBM.
Aquest projecte “no nat” ara ha servit d’excusa per fer un repàs a l’arquitectura escolar de MBM a través de 30 projectes, des de l’Institut Laboral de Sabiñánigo (’55), fi ns al recentment inaugurat Tecnocampus Universitari de Mataró, passant també per les escoles Garbí (’67), Thau (’72), Costa i Llobera (’76) o la Universitat Pompeu Fabra (’95).
Per tant, és una mirada, en format d’exposició, a una arquitectura escolar compromesa amb els reptes de la pedagogia moderna, l’escola viva i activa.
Arquitectura on l’aula cedeix part del seu protagonisme en benefi ci dels espais comuns per a intercanvis oberts a la convivència, l’educació social o les corresponsabilitats, és a dir, a una activitat productiva i social més transversal, oberta i permanent.
Arquitectura escolar com instrument d’infl uència pedagògica per estimular la coherència social.
A l’exposició d’arquitectura escolar hi hem incorporat projectes de biblioteques per les evidents vinculacions amb l’ensenyament i compartir les mateixes inquietuds que l’arquitectura escolar.
També hi ha el Making Off de les dues exposicions que s’han fet en motiu dels 60 anys de MBM i prototips d’altres projectes per a il·lustrar una petita part dels llargs processos de disseny.”

Lluís Pau / IDP
novembre de 2011

[CAT]

Exposició del 19 de novembre a l’11 de desembre de 2011, a Capellades

Per a la Fundació EINA l’exposició Maria Girona i la critica és una bona ocasió per col·laborar amb la Fundació Maria Girona – Ràfols-Casamada i mostrar el lligam que mantenen i han de seguir mantenint les dues Fundacions, enllaçades mutuament per les figures dels dos artistes pintors, fundadors alhora d’Eina, Escola de Disseny i Art i de la seva Fundació que tanta voluntat i entusiasme hi van dedicar des de la inauguració l’any 1967.

La posició ètica i estètica de Maria Girona i d’Albert Ràfols-Casamada és una referència ineludible que ens plau mantenir en el compromís nostre com a mestres i mentors del seu llegat artístic i pedagògic. Aprofitant l’avinentesa de la inauguració de l’exposició de Ràfols-Casamada al Museu Paperer de Capellades i la de Maria Girona a la seu de la Fundació de tots dos artistes, la Fundació EINA té el goig de col·laborar amb l’edició del volum Maria Girona i la crítica que recull una selecció de textos crítics apareguts sobre l’obra de Maria Girona des de 1956 amb la confiança que ajudarà a mantenir l’interès per la seva obra i la memòria i la presència dels seus noms.

Antoni Marí
President de la Fundació Eina

[CAST]

Exposición del 19 de noviembre al 11 de diciembre de 2011, en Capellades

Para la Fundació Eina la exposición Maria Girona i la crítica es una buena ocasión para colaborar con la Fundación Maria Girona – Ràfols-Casamada y mostrar el vínculo que mantienen y deben seguir manteniendo las dos Fundaciones, enlazadas mutuamente por las figuras de los dos artistas pintores, fundadores a su vez de Eina, Escola de Disseny i Art y de su Fundación que tanta voluntad y entusiasmo se dedicaron desde la inauguración en 1967.

La posición ética y estética de María Girona y de Albert Ràfols-Casamada es una referencia ineludible que nos complace mantener en nuestro compromiso como maestros y mentores de su legado artístico y pedagógico. Aprovechando la ocasión de la inauguración de la exposición de Ràfols-Casamada en el Museu Paperer de Capellades y la de María Girona en la sede de la Fundación de ambos artistas, la Fundació Eina tiene el placer de colaborar con la edición del volumen María Girona y la crítica que recoge una selección de textos críticos aparecidos sobre la obra de Maria Girona desde 1956 con la confianza que ayudará a mantener el interés por su obra y la memoria y la presencia de sus nombres.

Antoni Marí
Presidente de la Fundació Eina

[CAT]

Dijous 3 de novembre de 2011 es va inaugurar a la sala d’exposicions Eina, Espai Barra de Ferro (Barra de Ferro, 2. Barcelona 08003) una mostra que presenta els projectes realitzats per l’estudi MBM (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual y Lluís Pau) en l’àmbit de l’arquitectura per a centres docents, un àmbit en el que el treball de MBM s’ha prodigat i ha excel·lit. Són 29 projectes –25 construïts i 4 no realitzats- que permeten constatar la voluntat de plasmar en una arquitectura d’avantguarda noves formulacions pedagògiques i l’èmfasi social en la democratització del coneixement. Aquests projectes van cronològicament des l’Institut Laboral a Osca de l’any 1955  al més recent, el Tecnocampus, un centre universitari de recerca i coneixement, incubadora d’empreses i centre de convencions de l’any 2010. I abasten des de centres d’ensenyament secundari a instal·lacions universitàries, com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972), l’Escola Costa i Llobera (1976) i la rehabilitació de l’edifici Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (1995).

Entre aquests projectes s’ha posat l’accent en un avantprojecte de 1970 destinat a concebre una nova seu per a Eina, Escola de Disseny i Art (avui Centre universitari adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquesta proposta, presentada mitjançant plànols i la reproducció d’una maqueta, es va pensar com una successió de tres plantes terrassades, coberta per un prisma triangular de vidre que acollia diversos forums-aules. L’avantprojecte, mai portat a terme, constitueix un punt de trobada entre la radicalitat cultural i arquitectònica que s’expressa en un llenguatge gairebé utopista. A la mostra també es poden veure articles de la dècada dels setanta de Bohigas, Martorell, Mackay i Corredor Matheos que posen de manifest aquells plantejaments renovadors i permeten copsar la incidència social que aquests han tingut a Catalunya.

L’exposició, coherent amb la programació de la sala, es completa amb peces que mostren el making of d’alguns projectes de disseny (tamborets, jardineres, plaques de senyalització d’edificis, etc) d’aquest estudi que fan avinent d’una forma didàctica, els mètodes de concepció dels mateixos.

La inauguració va comptar amb la benvinguda a càrrec d’Oriol Pibernat, director d’Eina, intervenció del Sr. José Corredor-Matheos, escriptor i crític i intervenció de l’Hble. Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, qui al finalitzar la seva intervenció, va donar per inaugurada l’exposició.

Aquesta mostra, que es pot visitar fins el 3 de desembre de 2011,  està en relació a l’exposició inaugurada la setmana anterior al Col·legi d’Arquitectes.

[CAST]

El jueves 3 de noviembre de 2011 se inauguró en la sala de exposiciones Eina, Espao Barra de Ferro (Barra de Ferro, 2. Barcelona 08003) una muestra que presenta los proyectos realizados por el estudio MBM (Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay, Oriol Capdevila, Francesc Gual y Lluís Pau) en el ámbito de la arquitectura para centros docentes, un ámbito en el que el trabajo de MBM se ha prodigado y ha sobresalido. Son 29 proyectos –25 construidos y 4 no realizados– que permiten constatar la voluntad de plasmar en una arquitectura de vanguardia nuevas formulaciones pedagógicas y el énfasis social en la democratización del conocimiento. Estos proyectos van cronológicamente desde el Instituto Laboral en Huesca del año 1955 el más reciente, el Tecnocampus, un centro universitario de investigación y conocimiento, incubadora de empresas y centro de convenciones del año 2010. Y abarcan desde centros de enseñanza secundaria en instalaciones universitarias, como la Escola Garbí (1962), la Escola Thau (1972), la Escola Costa i Llobera (1976) y la rehabilitación del edificio Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (1995).

Entre estos proyectos se ha puesto el acento en un anteproyecto de 1970 destinado a concebir una nueva sede para Eina, Escola de Disseny i Art (hoy Centro universitario adscrito a la Universidad Autónoma de Barcelona). Esta propuesta, presentada mediante planos y la reproducción de una maqueta, se pensó como una sucesión de tres plantas con terrazas, cubierta por un prisma triangular de cristal que albergaba varios foros-aulas. El anteproyecto, nunca llevado a cabo, constituye un punto de encuentro entre la radicalidad cultural y arquitectónica que se expresa en un lenguaje casi utopista. En la muestra también se pueden ver artículos de la década de los setenta de Bohigas, Martorell, Mackay y Corredor-Matheos que ponen de manifiesto aquellos planteamientos renovadores y permiten captar la incidencia social que estos han tenido en Catalunya.

La exposición, coherente con la programación de la sala, se completa con piezas que muestran el making of de algunos proyectos de diseño (taburetes, jardineras, placas de señalización de edificios, etc) de este estudio que hacen saber de una forma didáctica, los métodos de concepción de los mismos.

La inauguración contó con la bienvenida a cargo de Oriol Pibernat, director de Eina, la intervención del Sr. José Corredor-Matheos, escritor y crítico y la intervención del Hble. Sra. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, quien al finalizar su intervención, dio por inaugurada la exposición.

Esta muestra, que se puede visitar hasta el 3 de diciembre de 2011, está en relación a la exposición inaugurada la semana anterior en el Colegio de Arquitectos.